Lloguer vacacional i normativa: el que diu la llei de propietat horitzontal
El creixement del lloguer vacacional planteja preguntes importants sobre què pot i què no pot fer una comunitat de propietaris. A Cerkem creiem que entendre la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) és fonamental per prendre decisions legals i equilibrades.
L’article 17.12 LPH estableix que les comunitats poden limitar els pisos turístics mitjançant acord de tres cinquenes parts dels propietaris, representant igualment tres cinquenes parts de les quotes. Tot i això, aquesta regulació és específica per als pisos turístics degudament inscrits, no per als lloguers vacacionals de temporada. Per això, una comunitat no pot aplicar les mateixes restriccions de manera general a tots els arrendaments de curta durada.
La Resolució de 29 de gener de 2025 de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública reforça aquesta distinció. El cas analitzat implicava una comunitat que havia limitat l’ús d’habitatges per a qualsevol lloguer temporal, equiparant-los a pisos turístics. La Direcció General va considerar que es tractava d’una extralimitació de l’article 17.12 LPH, ja que els arrendaments vacacionals de temporada no tenen el mateix impacte que els pisos turístics i no poden ser restringits per majoria qualificada.
Per prohibir els lloguers vacacionals no turístics, caldria modificar el títol constitutiu o els estatuts, un acord que requereix unanimitat de tots els propietaris segons l’article 17.6 LPH. Això protegeix el dret de propietat i evita decisions arbitràries que afectin injustament alguns veïns.
En conclusió, les comunitats poden limitar els pisos turístics si compleixen els requisits legals, però qualsevol intent d’estendre aquestes limitacions a lloguers vacacionals de temporada requereix un acord unànime. Conèixer la normativa i actuar dins la llei assegura un equilibri entre la convivència veïnal i l’ús legítim dels habitatges.
