Qui ha de pagar els desperfectes si roben en un immoble llogat?
Un robatori en un immoble llogat planteja una pregunta freqüent: qui ha d’assumir els desperfectes ocasionats pels lladres? Per a evitar confusions i conflictes entre propietari i inquilí, és essencial conèixer com es distribueixen les responsabilitats i quines cobertures poden activar-se. Des de Cerkem aclarim els principals punts a tenir en compte.
Després d’un robatori, el primer pas obligatori és interposar una denúncia davant la policia. Aquest document servirà per a justificar la reclamació davant qualsevol asseguradora i iniciar la recerca dels fets. També és important documentar tots els danys immediatament, sense modificar l’escena, perquè no es perdin proves rellevants.
En termes legals, el propietari ha d’assumir els danys que afectin el continent de l’habitatge: portes forçades, panys trencats, finestres trencades o sistemes de seguretat danyats. Aquests elements formen part de l’estructura de l’immoble i, per tant, són responsabilitat de l’arrendador. No obstant això, si es demostra que l’inquilí va actuar amb negligència –per exemple, deixant una finestra oberta–, la responsabilitat podria canviar.
D’altra banda, l’inquilí és responsable de les seves pertinences personals: mobles propis, roba, dispositius electrònics i qualsevol objecte robat. Per a cobrir aquestes pèrdues, es recomana contractar una assegurança de contingut o una assegurança de llar específica per a inquilins, que sol incloure cobertura per robatori.
Una qüestió important és l’estat de l’habitatge abans de l’incident. Si l’inquilí havia alertat prèviament sobre fallades de seguretat que no van ser reparats, el propietari podria tenir una major responsabilitat. Elements desgastats, panys antics o la falta d’un manteniment bàsic poden incrementar el risc de robatori.
Alguns propietaris compten amb assegurances de lloguer que cobreixen fins i tot actes vandàlics o robatoris amb força, la qual cosa facilita la reparació ràpida de l’immoble. Els inquilins també poden trobar pòlisses molt assequibles que protegeixen els seus béns amb àmplies garanties.
En definitiva, conèixer el repartiment de responsabilitats i comptar amb assegurances adequades permet que un robatori, encara que desagradable, es gestioni de forma més àgil i sense discussions innecessàries entre arrendador i inquilí.