Quins canvis ha portat la Llei d’Habitatge? Anàlisi de l’oferta i els preus
La Llei 12/2023, aprovada fa un any, va ser dissenyada per reformar el mercat de l’habitatge a Espanya, centrant una atenció especial en els arrendaments. Tot i això, en lloc dels canvis positius esperats, ha generat una crisi de confiança entre els propietaris, reduint dràsticament l’oferta d’habitatges de lloguer, segons experts consultats. A més a més, la promesa de normalització de preus no s’ha complert; per contra, els costos han assolit nivells rècord a moltes àrees, amb projeccions de continuar incrementant. A Cerkem analitzem quins canvis ha portat la Llei d’Habitatge un any després.
Des de la seva entrada en vigor el maig del 2023, la llei ha estat objecte de crítiques generalitzades per diversos sectors, incloent-hi política, empresarial i el mateix mercat immobiliari. Els experts del sector destaquen que la normativa ha generat més debat que solucions efectives, ampliant la inseguretat entre els propietaris i exacerbant problemes preexistents com l’ocupació il·legal i els riscos financers.
En termes pràctics, la llei ha provocat una disminució significativa a l’oferta de lloguers tradicionals, mentre que els lloguers temporals i per habitacions, no regulats per la normativa, han guanyat terreny. Aquest canvi ha estat motivat per les restriccions i la incertesa imposades als arrendadors, que busquen alternatives menys regulades per maximitzar els seus ingressos i reduir riscos.
A Catalunya, regió pionera a aplicar les àrees tensionades per controlar els preus del lloguer, s’ha observat una disminució dràstica a l’oferta, exacerbant la pressió sobre els preus. A escala nacional, els lloguers han augmentat notablement, reflectint un desequilibri creixent entre una demanda en alça i una oferta minvant.
La recent validació parcial de la llei per part del Tribunal Constitucional ha polaritzat encara més les opinions, amb temors d’una expansió més gran de les àrees tensionades per part del govern central, enfrontant-se a la resistència d’algunes comunitats autònomes. Això ha intensificat la inseguretat jurídica i la percepció negativa envers les inversions privades al sector.
En definitiva, aquest primer any de la Llei d’habitatge ha estat marcat per la controvèrsia i el fracàs en els seus objectius originals d’estabilitzar el mercat residencial. La incertesa prevalent i la manca de resultats tangibles plantegen desafiaments significatius per als futurs desenvolupaments polítics i econòmics en aquest àmbit crucial per a la societat espanyola.
