Tot el que has de saber sobre la declaració de zones tensionades a Catalunya
L’accés a l’habitatge a Catalunya és una problemàtica urgent que ha requerit l’adopció de mesures concretes per frenar l´augment descontrolat dels preus del lloguer. La Llei estatal pel dret a l’habitatge ha permès que les comunitats autònomes declarin Zones de Mercat Residencial Tensionat, on s’apliquen límits a les rendes per protegir els llogaters. Catalunya ha estat pionera en aquesta estratègia, establint limitacions fins i tot abans de la normativa estatal. A Cerkem t’expliquem tot el que has de saber sobre això.
La Llei 11/2020 de Catalunya, coneguda com a Llei de Contenció de Rendes, va introduir la regulació de preus basada en l’índex de referència de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Tot i que aquesta norma va ser parcialment anul·lada pel Tribunal Constitucional, l’entrada en vigor de la Llei estatal va permetre a Catalunya declarar 140 municipis com a zones tensionades, una xifra que actualment ha augmentat a 271 municipis, abastant més del 90% de la població catalana.
La Generalitat ha adoptat mesures addicionals per tancar les vies d’evasió possibles. El Decret llei 6/2024 va ampliar les limitacions als lloguers de temporada i habitacions, evitant que els propietaris sortegin la regulació a través de contractes alternatius. Tot i això, el lloguer turístic va quedar exempt, encara que alguns municipis han aplicat restriccions pròpies.
Aquesta estratègia cerca equilibrar el mercat i garantir l’accés a l’habitatge habitual a preus raonables. A canvi, els propietaris que redueixin els lloguers es poden beneficiar de desgravacions fiscals, arribant fins al 90% de bonificació a l’IRPF sobre els ingressos del lloguer.
Catalunya s’ha consolidat com a referent en la regulació del mercat del lloguer, i s’ha destacat pel seu enfocament integral que combina limitació de preus i beneficis fiscals. L’evolució d’aquestes polítiques serà clau per observar-ne l’impacte en l’oferta d’habitatge i el comportament del mercat immobiliari. L’experiència catalana podria servir de model per a altres regions que s’enfronten a tensions similars, sempre que s’assoleixi un equilibri entre la protecció dels llogaters i la rendibilitat per als propietaris.
